dijous, 11 de maig de 2023
Informació d''interès

Poders preventius

Quan els nostres pares arriben a una certa edat, encara que no vulguem, hem de pensar en el moment que ja no es valguin per ells mateixos. Per alleugerir els problemes que es puguin donar en aquest cas, existeixen els poders preventius.

El primer que hem de fer és explicar què és un poder preventiu. El document no és res més que una autorització que atorguem a una o diverses persones de la nostra confiança perquè realitzin en el nostre nom les actuacions que s’hi recullin.
El poder pot ser tan reduït o tan extens com l’atorgant decideixi i, per tant, permet i limita alhora totes les actuacions que indica.
Els actes que la persona atorgada faci en nom de l’atorgant, i que estiguin recollides en el document, seran legalment vàlides. És per això que es poden atorgar poders generals, que significa que podrà fer qualsevol actuació en nom del poderdant, reconeguda per la llei; o bé, es poden atorgar poders especials, que permeten fer una cosa concreta.
Normalment els pares donen poders al fill/a o fills/es, que, segons el que s’estipuli, poden actuar de forma individual o mancomunada. El més habitual és que per al dia a dia puguin decidir i actuar de manera individual i, quan la decisió sigui d’una evident importància per al poderdant, de salut i/o patrimoni, s’hagi d’actuar de manera conjunta.
En el cas de béns immobles, els poders poden facultar per vendre, comprar, llogar... i tot el que hi tingui a veure, en nom de l’atorgant.
Els poders s’atorguen davant notari i en escriptura pública, i poden ser revocats en el moment que l’atorgant, en plenes facultats mentals, ho desitgi.
Però, què passa si de sobte l’atorgant perd les facultats mentals i és incapaç de prendre decisions? Existeix la solució: els poders preventius amb subsistència en cas d’incapacitat, recollits a l’article 222.2 del Codi civil de Catalunya (llibre II), que en el seu punt 1 diu:
 “No cal posar en tutela les persones majors d’edat que, per causa d’una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, no es poden governar per si mateixes, si a aquest efecte han nomenat un apoderat en escriptura pública perquè tingui cura de llurs interessos.”
Bàsicament són uns poders preventius generals, que subsisteixen en el moment que l’atorgant perd les seves facultats mentals.
En cas de només atorgar poders preventius generals, arribat el moment de la incapacitat de l’atorgant s’haurien de demanar mesures judicials, amb les consegüents despeses i pèrdua de temps.
No podem confondre un poder preventiu amb un testament, ja que el poder preventiu desplega els seus efectes davant una situació d’incapacitat de la persona i, per tant, en vida de l’atorgant; en canvi, el testament, no té cap efecte fins que s’ha produït la mort de la persona.
Com a conclusió, encara que sigui dur pensar que els nostres pares poden perdre les seves capacitats mentals, és molt millor tenir-ho tot previst amb els poders preventius amb subsistència.