Tothom dona per fet que tots els habitatges són habitables, però, sabem quines són les característiques que el Decret 141/2012 el Decret 141/2012 sobre condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat considera com a mínimes perquè un habitatge sigui habitable?
Seria molt feixuc explicar en aquest article tot el contingut de l’esmentat decret, que d’altra banda és molt fàcil de trobar a la xarxa, així que farem un repàs dels apartats més importants.
Potser el primer és definir què entenem per habitabilitat. Segons el Termcat (Centre de terminologia de la llengua catalana ), és la qualitat d’un edifici o local que reuneix totes les condicions de salubritat, seguretat i higiene exigides, que el fan apte per ser habitat.
El primer que hem de saber és que un habitatge ha de tenir una superfície útil de, com a mínim, 36 m2.
Què és la superfície útil? Per fer-ho planer i entenedor, és la superfície que podem trepitjar dins de l’habitatge.
La distribució de l’habitatge és lliure, però ha de disposar de sala d’estar o menjador, una cambra higiènica i un equip de cuina; i els serveis que ha de tenir són: aigua freda i calenta, un sistema d’evacuació d’aigües i electricitat.
Pel que fa a les peces, comencem per la sala d’estar o menjador, que haurà de tenir com a mínim una superfície útil de 10 m2, però si la cuina hi està inclosa, aleshores la superfície haurà de ser de 14 m2.
La cambra higiènica ha de ser independent de la resta de peces, amb aigua corrent i un desguàs, i disposar d’un vàter, un rentamans i un plat de dutxa o banyera.
La cuina ha de disposar d’una aigüera amb desguàs i d’un aparell de cocció elèctric o de gas.
L’habitatge també ha de tenir instal·lat o admetre la instal·lació d’un equip de rentada de roba, de manera que a l’espai previst hi hagi, com a mínim, una presa d’aigua freda, un desguàs i una presa de corrent.
Totes aquestes característiques tenen variacions segons si l’habitatge és nou o es va construir abans de l’11 d’agost de 1984.
Molt important quan s’adquireix un habitatge és comprovar que la cèdula d’habitabilitat està vigent. La cèdula d’habitabilitat és l’acte administratiu en virtut del qual s’acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat i que, per tant, és apte per ser destinat a residència humana.
Com dèiem al principi, el Decret 141/2012 es troba a la xarxa i explica amb tot detall quins són els mínims indispensables per fer d’un habitatge un lloc habitable.