Les immissions són les molèsties produïdes pel propietari d’un immoble veí en exercir les seves facultats d’ús i gaudi, derivades del seu dret de propietat. Per tant, només podem parlar d’immissions quan parlem d’immobles; fora d’aquest àmbit, per exemple els sorolls produïts a la via pública, no són immissions.
No totes les activitats humanes que produeixen un esdeveniment susceptible de dany en una finca veïna tindran la consideració d’immissió. Només ho seran aquelles en què es donin les següents característiques:
1) Que l’activitat que molesta s’origini en una finca i provoqui un efecte indirecte en la finca veïna.
2) Que l’efecte perjudicial i/o pertorbador que es produeix sigui materialment mesurable.
3) Que la immissió sigui continuada en el temps o, almenys, tingui una certa periodicitat o reiteració en el temps.
L’article 546-13 del Codi civil de Catalunya defineix com a immissions il·legítimes, “les immissions de fum, soroll, gasos, vapors, olors, escalfor, tremolor, ones electromagnètiques i llum, i altres semblants, produïdes per actes il·legítims dels veïns, i que causen danys a la finca o a les persones que hi habiten, són prohibides i generen responsabilitat pel dany causat”.
No es tracta d’una relació tancada, sinó que pot merèixer aquesta consideració qualsevol tipus de pertorbació que sigui sorgida d’un immoble veí, que sigui perjudicial o que sigui continuada.
Els perjudicis no han de ser només de tipus patrimonial, sinó que també poden fer referència a perjudicis de tipus moral o psicològics.
L’article 546-14 del Codi civil de Catalunya defineix com a immissions legítimes aquelles que no produeixen perjudicis substancials o innocus.
També són immissions legítimes les que, encara que produeixin perjudicis substancials, hi ha el deure legal de suportar en virtut d’un negoci jurídic o de la Llei (art. 546-14.2), o perquè les generen instal·lacions autoritzades administrativament (art. 546-14.5).
Amb referència a les comunitats de veïns, l’article 553-40 del Codi civil de Catalunya estableix que “els propietaris i els ocupants no poden fer en els elements privatius, ni en la resta de l’immoble, activitats contràries a la convivència normal en la comunitat o que malmetin o facin perillar l’immoble. Tampoc no poden dur a terme les activitats que els estatuts, la normativa urbanística o la llei exclouen o prohibeixen de manera expressa”.