Primer de tot hauríem de deixar clar què és el homestaging. És una tècnica de presentació visual de l’immoble que busca crear un ambient atractiu i acollidor que faci que els futurs compradors se sentin atrets per l’habitatge en venda. Amb aquesta tècnica podem fer que allò que no és tan atractiu sigui menys evident i, el que ho és més, sigui un impacte visual per als potencials compradors.
Dit això, a l’hora de vendre un habitatge ens hem de plantejar una pregunta: invertir en homestaging o abaixar el preu de venda?
Invertir en homestaging no vol dir fer obres de reforma faraòniques, res d’això. Vol dir posar el nostre habitatge a punt perquè quan els futurs compradors entrin per la porta decideixin que aquella serà la seva propera llar.
Les rajoles del bany són antigues? Una mà de pintura (n’hi ha de molt especifiques per a banys) i el rejovenim. Els endolls i els interruptors ja van per la seva segona joventut? Canviar-los no suposa una despesa gaire grossa. Corretges de persianes en mal estat, llums fosos... Qualsevol petit desperfecte que pugui fer mala impressió i que costa pocs diners, millor arranjar-lo. Fins i tot, si és possible, una repassada de la pintura de l’habitatge no seria una mala idea.
Hem d’entendre que totes aquestes petites reparacions no són una despesa, sinó una inversió. Tot això no farà augmentar el preu del nostre habitatge, però possiblement farà que no haguem d’abaixar el preu de venda.
Com a norma, més o menys acceptada, quan un habitatge fa quaranta o cinquanta dies que està en venda i no ha generat interès per part dels futurs compradors, pot ser per dues causes: un preu excessiu o que no resulti atractiu.
Segurament totes dues coses vagin juntes, perquè si l’habitatge entra pels ulls dels futurs compradors, el preu potser ja no els sembli tan alt (evidentment estem parlant de preus ajustats a mercat), i sigui més fàcil que l’acceptin. Per contra, si l’habitatge, per aquells petits o no tan petits desperfectes de què parlàvem abans, no els resulta atractiu, el preu serà excessiu i demanaran una rebaixa en base al fet que hauran de fer reformes si el compren.
Tota aquesta posada en escena és molt més senzilla si l’habitatge és buit, encara que això no vol dir que quan es posi a la venda, si els propietaris encara hi viuen, no es pugui fer. Serà una mica més complicat, i portarà a unes altres actuacions, com són la despersonalització de les habitacions (treure fotografies i objectes personals de la vista dels possibles compradors), tenir-ho tot endreçat quan hi hagi una visita..., res que no es pugui fer amb una mica de treball.
Per tant, a l’hora de vendre el nostre habitatge ens hem de plantejar si invertim una quantitat no massa excessiva de diners per fer-lo més atractiu, o bé abaixem el preu de venda perquè el nostre habitatge no entra pels ulls del possibles compradors.